Més sobre les Dolomites

INTRODUCCIÓ

Les Dolomites són unes muntanyes que formen part dels Alps Orientals i estan situades al nord-est d’Itàlia, a la regió del Trentino-Alto Adige. L’any 2009 van ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

La principal característica de les Dolomites és que no es tracta d’una única cadena muntanyosa sinó de diferents massisos imponents que s’alcen abruptament a banda i banda de les valls. Aquestes, al seu torn, són amples, verdes i frondoses. Aquest contrast entre les valls i les impressionants parets de roca dels diferents grups dóna lloc a paissatges únics i fa que, per alguns, les Dolomites siguin unes de les muntanyes més boniques del món. No en va hi hem anat dos estius consecutius!

Tre Cime di Lavaredo

A tot això cal sumar-hi el fet que, durant la Primera Guerra Mundial, la línia del front que separava els exèrcits italià i austro-hongarès es va establir just aquí. La majoria de batalles es desenvolupaven a la muntanya, moltes d’elles a gairebé tres mil metres d’alçada. La guerra va propiciar que els exèrcits fortifiquessin les muntanyes i construissin un seguit de senders i galeries on els soldats vivien, lluitaven i per on es movien i transportaven aliments i munició.

Les Dolomites són famoses per la gran quantitat de vies ferrades que recorren aquests antics traçats de guerra. La majoria tenen un recorregut i un significat històric i no tenen res a veure amb les ferrades que podem trobar a Catalunya. Les ferrades de casa nostra s’han creat per a un ús merament esportiu i recreatiu, i compten amb multitud d’elements per a la progressió i la diversió de l’esportista: ponts, tirolines, llargues tirades de grapes, escales… A les Dolomites, tot i que també podem trobar ferrades ‘a la catalana’, la majoria aprofiten el traçat dels antics senders i galeries que els soldats van construir. No busquen dificultats, ni passos tècnics, ni omplen la paret de roca de mil-i-un elements metàl·lics, sinó que simplement segueixen aquests traçats amb el suport del cable de vida. Els altres elements només apareixen quan són estrictament necessaris, fent que les ferrades dolomítiques siguin molt més autèntiques i comptin amb un significat propi. A banda d’aquestes, les ferrades que no recorren un circuit històric acostumen a tenir una raó de ser o un objectiu, que acostuma a ser portar-te fins a un cim, i sempre busquen el camí més fàcil per tal de no metal·litzar la muntanya en excés. Si hi aneu entendreu el que volem dir.

Via ferrada Ivano Dibona

A banda de les ferrades, però, les Dolomites ofereixen moltes més possibilitats: escalada, travesses, senderisme, btt… Només cal que escolliu allò que us agradi més.

VIATGE

Si com nosaltres aneu amb furgo o cotxe, heu de tenir present que el viatge fins a les Dolomites és llarg i car. A França cada dos per tres hi ha un peatge, mentre que a Itàlia no pagareu fins que finalment sortiu de l’autopista. Fer-ho en un sol dia pot ser esgotador; creiem que és millor partir-ho en dos dies i arribar a lloc l’endemà per dinar. Així estàs més fresc i a la tarda pots aprofitar per fer alguna passejada o alguna ferrada curta.

La millor opció per anar-hi és per la costa blava francesa. No us cregueu el temps que us marqui el Google Maps, l’autopista de la costa blava i l’autopista italiana fins a Gènova són estretes, sinuoses i de només dos carrils. A Itàlia, a més, passareu per multitud de túnels i grans viaductes on és millor anar tranquils. El recorregut seria el següent:

Barcelona – Perpinyà – Montpellier – Aix-en-Provence – Nice – Ventimiglia (Itàlia)

A partir d’Itàlia la cosa es complica una mica. Per nosaltres la millor ruta seria:

A 10 direcció Gènova. Abans d’arribar a Gènova agafar l’A 26 direcció Alexandria. Després de Predosa agafar una autopista d’enllaç cap a Tortona. Després ens incorporem a l’A 7 direcció Milà i Piacenza. Al cap de poc deixem l’A 7, que continua cap a Milà, i agafem l’A 21 direcció Piacenza i Cremona (molt important: no passeu per Milà si no voleu trobar retencions quilomètriques!!!) Més tard ens incorporem a l’A 4 direcció Verona. Abans d’arribar a Verona agafem l’A 22 direcció Brennero (l’últim poble abans de la frontera amb Àustria). Després de passar les ciutats de Bolzano i Bressanone agafem la sortida cap a Brunico per la S 49. Continuem fins a Dobbiaco i aquí trenquem cap a la S 51 direcció Cortina d’Ampezzo. Just quan passeu pel costat del lago di Landro veureu com apareixen de cop i volta les primeres parets de roca de les Dolomites; val la pena aturar-se a contemplar-ho i, de pas, fer un dels millors strudels de les Dolomites al cafè-restaurant que hi ha al costat.

Any 2012: primera imatge de les Dolomites des del llac Landro

Si partiu la jornada en dos dies el millor lloc per parar a dormir són les àrees de servei de l’A 22 (autopista de Bolzano). És una autopista tranquil·la on et sents més segur que no pas a prop de les grans ciutats. Si us vé de gust conèixer el lago di Garda també podeu desviar-vos momentàniament i parar a dormir en alguna àrea per autocaravanes. Heu de pensar, però, que sobretot a l’agost estarà a petar i podeu fer cues a la carretera. En cas de començar el viatge per la tarda podeu parar a dormir a qualsevol de les àrees de les autopistes franceses i arribar a les Dolomites l’endemà per la tarda.

ZONES

Les Dolomites es poden classificar ens diferents grups i sectors. A banda de les Dolomites de Brenta, que ja de per sí es troben en una regió diferent, a nosaltres ens agrada dividir les Dolomites en dues grans zones que orbiten al voltant de dos pobles (o campaments base): Cortina d’Ampezzo i Canazei. El primer, eminentment italià, es troba completament envoltat per grans massissos i molt a prop d’algunes de les muntanyes més emblemàtiques de les Dolomites. El segon, d’aires tirolesos, no té la la muntanya tant pròxima (si això és possible a les Dolomites) però és més bucòlic i, a més, està molt a prop de la Marmolada, un dels estendards de les Dolomites.

Hem estat a les Dolomites en dues ocasions, l’estiu del 2012 i del 2013 i, si haguéssim de triar, ens quedaríem amb la zona de Cortina. Li tenim una estima especial, potser pel fet que és on hi ha el millor càmping, el millor supermercat i les millors pizzes de les Dolomites. O potser perquè està rodejada de tants massissos diferents que pots quedar-te totes les vacances allà sense repetir ni una sola ruta. O potser també perquè les muntanyes que ens tenen el cor més robat estan allà: són les espectaculars Tofanes, l’Antelao, el Monte Pelmo i el Monte Civetta, les siluetes de les quals tant ens agrada d’endevinar quan som dalt els cims. Val a dir que els dos estius que hem passat a les Dolomites els hem començat per la zona de Cortina i mai trobàvem el moment de marxar-ne. El passat 2013 va ser molt curiós perquè, quan vam posar els peus de nou a Cortina, ens vam sentir com si tornéssim a casa.

CORTINA D’AMPEZZO

El millor càmping de Cortina és, sens dubte, el càmping Rochetta. És petit i familiar, les parcel·les són grans, tenen wifi i, atenció, hi ha fil musical a les dutxes! Tot el personal és molt amable i nosaltres sempre hi hem trobat lloc (alguns cops pels pèls!). Si no n’hi hagués sempre podeu anar al càmping que hi ha davant per davant, el càmping Cortina. Els dos estan al sud de Cortina, just al costat del riu.  Sigui com sigui, els dos càmpings que us desaconsellem són el Dolomiti (més al sud que aquests dos) i l’Olympia (al nord de Cortina).

Si no es vol dormir a càmping les opcions es redueixen dràsticament, ja que l’acampada està prohibida a tot el municipi. Abans es podia passar la nit a l’esplanada de l’antic aeroport de Cortina. Avui en dia, però, està tancat i en principi només es permet l’acampada a l’aparcament del camp municipal d’esports de Cortina i a l’esplanada de terra que hi ha a l’altra banda de la carretera (al nord de Cortina, més o menys a l’alçada del càmping Olympia). La majoria d’autocaravanes aparquen en aquesta esplanada de terra però, com que gairebé cada tarda-vespre cau un ruixat, recomanem aparcar al costat del camp d’esports, que està asfaltat i on, amb una mica de sort, trobareu els wc oberts.

Un altre lloc on hem pogut dormir tranquils (sense aixecar sostre, això sí) és a la majoria de passos (colls) i a l’aparcament del refugi Dibona, tot i estar prohibit.

El millor lloc per proveïr-vos del menjar típic de la zona és el supermercat de la Cooperativa de Cortina, que està al centre del poble. La Coopertiva és com un Corte Inglés però en petit. Els preus són una mica cars però val la pena anar-hi per unes quantes raons. Una d’elles és el gorgonzola que tenen a la secció de precuinats, no us n’esteu de provar-lo sucant-hi uns quants grissines, simplement deliciós!! Si sou vegetarians també us interessarà venir aquí ja que podreu trobar alguns productes ecològics com ara seità, tofu, hamburgueses vegetals… i fins i tot alguna cosa de fruita i verdura ecològica. Si us agraden les amanides us recomanem que compreu la insalatina, és tendre i gustosa i la podreu trobar aquí i en qualsevol altre supermercat.

Carrer central de Cortina d’Ampezzo amb la Cooperativa a la dreta, l’església al centre i les Tofanes al fons

Si el que busqueu és un supermercat més normal i amb preus més econòmics podeu anar al que hi ha al polígon industrial de Cortina, al sud del poble. Només cal que continueu carretera avall (S 51) i seguiu les indicacions.

Pel que fa tema restaurants no l’hem tocat gaire ja que normalment mengem a la furgo, però com a bons amants de la pizza sí que us podem dir on fan les millors pizzes de tota Cortina i Dolomites en general: a la Fattoria Meneguto, als afores de Cortina. És un allotjament de turisme rural amb restaurant/pizzeria. La cuinera ha guanyat uns quants premis internacionals de pizza i té els títols exposats al menjador. La massa de les pizzes és simplement espectacular, però li falta picardia a l’hora de combinar els ingredients. Si pregunteu pel poble us indicaran com arribar-hi. Les pizzes són molt bones i el seu preu és raonable; el de la beguda i les postres no tant. Vigileu amb la cervesa perquè us clavaran fort!

La segona opció és la pizzeria Cinque Torri, al centre de Cortina. Les pizzes no són tan bones però deu ni do. Això sí, o hi vas ben d’hora o has de fer cua; és el que té tenir nom i estar al mig del poble.

Sigui com sigui, les millors pizzes que he menjat mai les continuen fent a la Llar de la Vila de Vilafranca. Fa molts anys que en provem a diferents llocs i no n’hem trobat mai unes de tant bones com aquestes!

Els guies de muntanya de Cortina tenen l’oficina al centre del poble. Allà podeu consultar l’estat de les ferrades i la previsió metereològica. Normalment l’encerten bastant.

Excursions a la zona de Cortina d’Ampezzo:

Via ferrada Cascata di Fanes

Torre Toblin (2.617 m) i volta a les Tre Cime di Lavaredo

Monte Paterno (2.746 m) per la ferrada Innerkofler

Galeria del Piccolo Lagazuoi (2.778 m)

Via ferrada Ivano Dibona i Cristallino d’Ampezzo (3.008 m)

Nuvolau (2.574 m) i Averau (2.649 m) per les ferrades Ra Gusela i Averau

Punta Fiames (2.240 m) per la ferrada Michielli Strobel

Volta a la Pala de Misurina

Llac de Sorapiss

Tofana di Rozes (3.225 m) per la ferrada Giovanni Lipella

Sentiero attrezzato Astaldi

Monte Civetta (3.220 m) per la ferrada degli Alleghesi

A part d’aquestes excursions us recomanem l’ascensió al Monte Pelmo i a l’Antelao, dues muntanyes que no presenten equipació de ferrada i que creiem que són de dificultat moderada. El Monte Pelmo presenta un llarg flanqueig per una feixa molt exposada que només està equipada amb alguna corda en els punts més delicats. Pel que fa a l’Antelao és una ascensió llarga amb grimpades i flanqueigs no equipats i exposats. El 2013 vam voler fer l’Antelao però cap guia es va atrevir a portar-nos-hi ja que encara quedava massa neu.

CANAZEI

L’altre poble que prenem com a campament base és Canazei. Dins mateix del poble trobem el càmping Marmolada. No és tan bonic com el Rochetta i a sobre és més car, però és acceptable. Si no es vol anar a càmping les opcions passen per dormir als passos o per fer-te amic del guia Roby Platter i que et deixi dormir al jardí de casa seva 😉

El Roby  té un restaurant-pizzeria just a l’entrada del lago di Fedaia, el Col de Cuck. Per arribar-hi hem d’agafar la carretera S 641 que surt des de Canazei mateix. El restaurant queda a la dreta de la carretera, una mica elevat sobre el llac, i des del seu jardí hi ha unes vistes espectaculars a la Marmolada. Val la pena anar-hi expressament, ni que sigui a fer una cervesa després d’una jornada a la muntanya. Si esteu per la zona de Canazei i voleu contractar un guia prou que us el recomanem (robyplatter@alice.it). És guia UIAGM i si el contracteu directament segur que us fa un bon preu. A l’hivern fa de monitor d’esquí i a l’estiu escala -amb gairebé 50 anys encara fa 7c-!! No parla castellà i només xapurreja anglès, però de seguida us entendreu.

La Marmolada des del jardi del restaurant del Roby

També al lago di Fedaia, al final de la carretera que travessa la presa, trobem el refugi Cima Undici. Té un aparcament al seu costat ideal per passar-hi la nit amb la furgo. Més amunt hi ha un altre pàrquing on solen anar-hi les autocaravanes, però s’ha de fer una pujada pedregosa que val la pena estalviar-se. El restaurant del refugi és simplement encantador, tot de fusta amb multitud de detalls que el fan molt acollidor i romàntic. El menjar és boníssim i les postres casolanes encara més. Us recomanem qualsevol plat de polenta i el trio de canederlis, els més bons que hem menjat a les Dolomites, i de postres el tiramissú o qualsevol dels pastissos que hi hagi. A més, si a la mestressa li caieu bé pot ser que us deixi dutxar per quatre euros i us estalvieu una nit de càmping.

Excursions a la zona de Canazei:

Piz Boè (3.152 m)

Punta Penia (3.343 m) a la Marmolada, per la ferrada Marmolada

Volta al Catinaccio per la ferrada Santner

Pisciadù (2.985 m) per la ferrada Brigata Tridentina

Catinaccio d’Antermoia (3.004 m) per la ferrada Antermoia

Sentiero attrezzato Bepi Zac

Sasso Piatto di Mezzo (2.955 m) per la ferrada Oskar Schuster

Intent al Catinaccio Rosengarten (2.981 m) per la via normal

MADONNA DI CAMPIGLIO (BRENTA)

Situat ja a la zona de les Dolomites de Brenta (a unes 3 hores amb cotxe de les Dolomites), Madonna di Campiglio és un poble molt pijo enclavat en una vall molt estreta on es respira un ambient diferent al de la resta de pobles de les Dolomites. Tot i que Cortina també té el seu punt de pijeria no es pot ni comparar amb Madonna di Campiglio, on la gent sembla que només es calça les botes per caminar pels carrers empedrats del poble. Els furgoneteros i les autocaravanes no hi són benvinguts i han d’aparcar a les afores del poble, en un parell de pàrquings de terra de pagament. Només es pot pernoctar en un d’aquests dos aparcaments, però el terra té molt pendent i pel preu que costa passar-hi una nit més val anar a un càmping o simplement aparcar en algun apartador de la carretera uns quilòmetres abans d’arribar a Madonna.

En ser un poble tant elitista els campistes queden relegats a més de deu quilòmetres al sud de Madonna. El primer càmping que trobem és el càmping Faè, a Pinzolo. És més car que els càmpings de les Dolomites Orientals però s’hi està molt a gust i tot és molt nou. A més, és l’únic càmping on ens han deixat dutxar (pagant) sense fer nit.

Excursions a Brenta:

Via delle Bocchette

D’INTERÈS

La millor època per viatjar a les Dolomites és juliol i agost (posats a afinar diríem que de la segona quinzena de juliol a la primera quinzena d’agost). Abans del juliol encara trobareu moltes ferrades tancades per la neu. De fet, si és una any de molta neu (com el 2013) a finals de juliol encara poden estar tancades les ferrades que circulen a més altura. A l’agost la totalitat de les ferrades estaran obertes però trobareu més gent a tot arreu i els preus seran més cars. També s’ha de tenir en compte que a finals d’agost el temps pot començar a ser inestable i, al setembre, ja pot caure alguna nevadeta.

Pel que fa al temps, les tardes a les Dolomites solen estar passades per aigua, tot i que la majoria de vegades només són ruixats curts. Quan planifiqueu una excursió heu de començar el més d’hora possible per tal d’evitar les tempestes que es puguin formar a la tarda. Per anar bé hauríeu de tornar a ser al cotxe abans de les 15 h. Estranys són els dies en què no cau un ruixat per la tarda-vespre i, el que al poble és un ruixat, dalt la muntanya podeu estar segurs que és una calamarsada o una tempesta amb els conseqüents llamps. Si heu de fer una ruta llarga assegureu-vos de fer-la en un dia radiant en què no s’esperin precipitacions per la tarda ja que a les Dolomites el temps pot canviar amb facilitat. No és estrany començar una excursió amb el cel ben net i al cap de poca estona tenir núvols amenaçadors a sobre.

Les alternatives al mal temps, per desgràcia, no són moltes: una escapada a Venècia, una visita al Museo della Grande Guerra (passo Valparola), turisme gastronòmic… A banda dels restaurants que ja hem anomenat també us recomanem el restaurant Col di Lana, situat al passo Pordoi (just als peus del Piz Boè).

Pel que fa a la cartografia hi ha dues editorials que han cartografiat les Dolomites senceres: Tabacco i Kompass. Nosaltres preferim els mapes Tabacco, però això és una opinió personal i va a gustos. Bàsicament hem utilitzat dos mapes, ambdós de l’editorial Tabacco: Cortina d’Ampezzo e Dolomiti Ampezzane per una banda i Val di Fassa e Dolomiti Fassane per l’altra. Aquest parell de mapes engloben la majoria de massissos que hem visitat. Els mapes els podeu comprar a la vostra arribada a les Dolomites. Val a dir que on pots trobar tots els mapes de totes les zones i on hi ha més tria és, amb diferència, a les botigues de Cortina d’Ampezzo.

També us recomanem una pàgina web que ens ha ajudat molt a l’hora d’escollir les ferrades que volíem fer: es tracta de VieFerrati.it. A la secció ‘Relazioni’ trobareu la descripció -en italià- i les fotos de totes les ferrades italianes agrupades per grups muntanyosos. Tot i que hi ha informació desfassada és una eina que us pot ser de molta utilitat i que us recomanem de debò.

I això és tot. Si al final decidiu visitar les Dolomites esperem haver-vos donat algunes idees i que els nostres consells us siguin d’utilitat!

Cim Pisciadù