Tuc del Port de Vielha (2.605 m)

This entry was posted on 26 Març 2014, in ALTA MUNTANYA, Pirineu català and tagged . Bookmark the permalink. Deixa un comentari

Octubre 2013

Fàcil i agraïda excursió per pujar a un altre cim clàssic de la Vall d’Aran. Des del costat mateix de la boca sud del Túnel de Vielha pujarem seguint el GR fins al Port de Vielha, on l’abandonarem per pujar per la carena de la muntanya fins al cim. La baixada la farem per territori solitari, envoltant l’estany Redon i empalmant més tard amb el GR, que ens conduirà de nou fins al túnel.

Punt de sortida i arribada: Aparcament boca sud Túnel de Vielha, Vielha (Vall d’Aran). Ruta circular.

Com arribar-hi: Pugem per la N-230 direcció Vielha. Abans d’entrar al Túnel de Vielha, just quan ens acostem al semàfor i als rètols lluminosos que hi ha a fora, deixem la carretera i agafem un ramal que surt a la dreta (senyal de refugi a 500 m). Passem per sobre el túnel i arribem a una gran zona d’aparcament que hi ha al costat del refugi Hospital de Vielha (tancat).

Distància: 11 km

Desnivell positiu: 990 m

Temps: 5:40 h

Dificultat: Fàcil

Cartografia: Vall d’Aran, Ed. Alpina (1:40.000)

Track per a GPS: Al nostre compte de Wikiloc

Mapa:

Mapa Tuc del Port de Vielha

Mapa Tuc del Port de Vielha

Informació pràctica: L’aparcament de la boca sud del Túnel de Vielha és ideal per passar-hi la nit amb la furgo. També hi ha l’opció de dormir al proper refugi de Conangles.

DESCRIPCIÓ

Després d’haver fet el Montardo el dissabte, pel diumenge planifiquem una ascensió més curta i amb menys desnivell per no cansar-nos amb excés i poder anar tirant cap a casa tranquil·lament després de dinar.

Fem nit més sols que un mussol a l’aparcament de la boca sud del Túnel de Vielha. L’endemà al matí el dia es torna a presentar igual de radiant que l’anterior i sense presses ens posem a caminar pels volts de les vuit. A un cantó de l’aparcament hi ha un pal indicador que ens assenyala per on hem de començar. Sortim de l’aparcament seguint la pista per on transita el GR 211.5, que planeja pel Pla de l’Hospital direcció NO. Al cap de poc trobem un altre pal indicador (0:15 h) i el GR abandona la pista i marxa cap a la dreta (N). El seguim i anem pujant fort muntanya amunt, sempre fent cas de les indicacions que anem trobant per anar cap a Vielha.

Més amunt el camí s'eixampla momentàniament. Pals indicadors com aquest els trobarem al llarg de la pujada.

Pals indicadors com aquest els trobarem al llarg de la pujada

Al cap d’una estona el camí s’aplana i s’amplia: ens trobem al nostre pas pel Pla de l’Espona. Després el GR es torna a estrènyer, creuem el barranc del Port (0:55 h) i continuem pujant per l’altra banda del barranc. Més amunt el GR vira cap al NO i passem pel costat de tres boques del que potser havia estat una mina (1:20 h). El pendent es torna a suavitzar, el terreny s’obre i anem pujant fent algunes llaçades per la zona coneguda com les Marrades de la Girbosa (1:20 h). Una mica més amunt passem pel costat del búnquer les Traueses (1:35 h), ben conservat i on es permet entrar-hi. Darrera seu s’alça el Cap de la Pala del Port, un cim interessant per fer a l’hivern amb esquís.

i d'un búnquer de la guerra civil. Darrera s'alça el Cap de la Pala del Port

Passem pel costat d’un búnquer de la guerra civil. Darrera s’alça el Cap de la Pala del Port

Ben a prop del búnquer hi ha un pal indicador que ens recorda la direcció que hem de seguir (Vielha) i el camí gira cap al NE primer i cap a l’E després, encarant-se cap al Tuc de Montoliet i el Tuc del Port de Vielha. A mà esquerra hem deixat el Port Vielh del Hòro, on no hem acabat d’arribar. Pugem ara suaument pel que es coneix com la Travessa de Carlos, un camí que sembla a voltes arranjat, amb la muntanya ben visible davant nostre. Després d’un pas un pèl aeri arribem al Port de Vielha (2:20 h). Aquí abandonem el GR i anem a la dreta per començar a pujar per la carena del Tuc del Port de Vielha.

Anem a mà dreta per pujar per la carena del Tuc del Port de Vielha

Pujant per la carena del Tuc del Port de Vielha

No hi ha un camí definit (a més avui la neu cobreix l’herba) així que pugem pel mig de la carena seguint algunes fites que trobem. No té pèrdua ja que només és qüestió d’anar seguint la carena fins que arribem al cim (2:55 h), on hi ha un vèrtex geodèsic.

Últims metres abans d'arribar al cim, amb el massís de la Maladeta darrera

Últims metres abans d’arribar al cim, amb el massís de la Maladeta darrera

Des de dalt les vistes tornen a ser molt boniques, igual que en la jornada anterior. Tornem a tenir una estampa preciosa del massís de la Maladeta, que destaca per sobre la resta de pics aranesos: el Molières, el Tuc de la Tallada, el Mauberme, el Montardo i, en segon pla, els Bessiberri.

Com que fa molt vent no ens estem gaire estona al cim i continuem la carena cap al NE, baixant sense camí definit. De seguida veiem sota nostre l’estany Redon, cap on ens hem de dirigir.

Baixem del cim continuant la carena, amb vistes a l'estany Redon i el Montardo

Baixem del cim continuant la carena, amb vistes a l’estany Redon i el Montardo

Al cap de poc arribem al costat d’un muret de pedra, on localitzem un pas per baixar cap a l’estany (3:20 h). Girem a la dreta (S) i comencem una baixada per terreny empinat on podem seguir alguns rastres de sender (també hi ha algunes fites disseminades). Baixem fort fins arribar a una zona de blocs, la travessem i continuem per sender més fressat, amb l’estany a la nostra esquerra. El sender va rodejant l’estany i ens aproxima a una caseta i una estació meteorològica que la Universitat de Barcelona té aquí.

Anem envoltant l'estany Redon cap a una caseta de la UB

Anem envoltant l’estany Redon cap a una caseta de la UB

No fa falta acabar d’arribar-nos a la casa sinó que, uns quants metres abans, el sender baixa paral·lel al barranc d’estany Redon (S) (4:00 h). Una miqueta més avall creuem el barranc i continuem per l’altra banda (SE), guanyant una mica d’alçada però després començant a perdre metres progressivament. Baixem i baixem fins que ens incorporem al GR 11 (4:35 h), que seguim a la dreta de baixada. Baixem per una zona anomenada Pletiu de l’Escaleta i el GR vira cap a l’O, regalant-nos una bonica imatge del Molières.

Més avall, un cop ja hem empalmat amb el GR, se'ns obren unes esplèndides vistes al Molières

Més avall se’ns obren unes esplèndides vistes al Molières

Més tard passem per un bonic bosc, tornem a creuar el barranc d’Estany Redon i el GR s’uneix a una pista (5:20 h). Seguim la pista i, quan el GR se’n surt, nosaltres continuem endavant per la pista abandonant el GR. Poc més enllà, just quan la pista passa per sobre l’Hospital de Vielha i l’aparcament, ens llencem prat avall per retornar a la furgo (5:40 h).

Aquesta ruta ens ha sorprès gratament ja que pensàvem que no seria res de l’altre món i, en canvi, ha cobert amb escreix les nostres expectatives. El recorregut és bonic, amè i entretingut. Les vistes a la Maladeta, el Molières i el Tuc de la Tallada són excepcionals. A més, el fet que la ruta sigui circular i la puguem tancar passant pel costat de l’estany Redon és tot un goig. Si voleu fer una ruta senzilla i tranquil·la que us permeti ser al cotxe a l’hora de dinar, aquesta pot ser la vostra.

Deixa un comentari